Analisis "Blancaneus"

 

Títol: Blancaneus

Origen: Espanya

Escenari: Andalucia dels anys 20

Personatges:

• Principals: Blancaneus, "Princep"
• Secundaris: Sis Nans, madrastra...

Sinopsis/ Resum:
“Blancaneus”, de Pablo Berger, es una adaptació molt lliure del popular conte dels germans Grimm, ambientada en els anys 20 en el sur d'Espanya. Blancanieves és Carmen (Macarena García), una bella joven amb una infancia atormentada per la seva terrible madrastra, Encarna (Maribel Verdú). Fugint del seu pasat, Carmen emprenderà un apasionant viatge acompantada per els seus nous amics: usis nans toreros. Amb un final inesperat i sorprenent, “Blancaneus” ens descubrira que la vida no es com en els contes, sino como en un melodrama gòtic.

Temas:

1. Relació de la blancaneus amb la madrastra.
2. Món del toreig.
3. Relació de Blancaneus amb el princep.

Reflexió Personal:

 L'adaptació de Berger em va agradar molt, des del primer moment et trasllada immediatament a una altra època, t'embolica en l'atmosfera i et porta a aquest espectacle visual, poètic i sense paraules, que és una de les adaptacions més belles que he vist sobre el clàssic conte.
Em va agradar molt la proposta, la posada en escena i l'originalitat del relat, que és una trasposició de la història original a una versió espanyola, on a més de característiques culturals del país basc, també es retrata un sentiment general que transcendeix les fronteres Espanya. El que converteix al film, tal vegada en un clàssic del cinema espanyol, i un exemple en l'adaptació de clàssics sense necessitat d'espatllar-los.
També destacan els sentiments universals de l'original conte com l'enveja, l'ambició, la tristesa, l'aprofitament i el sempre persistent amor.
Des del punt tècnic, és una meravella visual, amb una excel·lent fotografia i banda sonora. El blanc i negre i que sigui muda li aporta molt, labor que faciliten els excel·lents actors. Ja que hi ha un repartiment de luxe, encapçalat per Maribel Verdú, Ángela Molina, Macarena García i Daniel Giménez Cacho. Tots es fiquen en el seu papers i transmeten absolutament tot el que els seus personatges han de fer.
La història és bella i nostàlgica, no hi ha príncep però si hi ha amor. I una de les lliçons és que no sempre l'amor supera la realitat. I que la realitat és de vegades més dura. Un conte sense edulcorants, un conte real en un període dur, on l'ésser humà s'aprofita del més feble i de la ignorància de l'altre. Alguna cosa encara persistent en la nostra realitat actual. Un conte diari que es va repetir i es segueix repetint tots els dies.

Trailer: